LYUDMILA 🇵🇸🇵🇸🇸🇾🇸🇾 @Lyudmila@social.cleverlibre.org

El mapa de l’odi: una memòria posa llum als 101 crims d’odi dels últims trenta anys a l’estat espanyol Dos periodistes elaboren un banc de dades per posar llum a uns crims als quals, diuen, 'l'estat espanyol no presta atenció i no aplica una legislació per a fer-hi front' Els periodistes David Bou i Miquel Ramos són els ideòlegs de la Memòria contra l’oblit, un projecte d’investigació periodística que vol posar xifres als crims d’odi que hi ha hagut a l’estat espanyol del 1990 fins avui. Cada crim és presentat amb la fitxa informativa corresponent i situat geogràficament en un mapa marcat per molts punts –vegeu-lo ací. Perquè en total han comptabilitzat 101 crims d’odi aquests darrers trenta anys. Aquest projecte va néixer fa sis anys amb la voluntat de determinar la quantitat d’aquests crims, que moltes vegades es perden en les hemeroteques. ‘Volíem crear un banc de dades, un registre, al qual l’estat espanyol no presta atenció i no aplica una legislació per a fer-hi front’, explica David Bou, periodista de la Directa i autor del projecte. El cas és que moltes vegades hi ha crims que resten en l’oblit. En l’actualització de les dades, que s’ha presentat en una nova web, hi han inclòs un cas del 1993 que no sabien perquè no va tenir seguiment ni cap sentència al darrere. És l’assassinat de Tomás Martínez a València, un mes més tard de la mort de Guillem Agulló. Tres caps rapats neonazis van calar foc intencionadament al vehicle on dormia i va morir cremat. ‘Tot i ser un cas coetani al de Guillem Agulló, no va tenir ressò, perquè no hi havia un entorn polític que fes pressió sobre el cas i que denunciés aquella mort’, explica Bou. Els crims d’odi poden ser de tipologies diverses, més enllà dels més comuns, com ara els ideològics, transfòbics, homofòbics i racistes. També s’hi inclouen casos d’aporofòbia –aversió i menyspreu a la pobresa–, com seria el cas de l’assassinat de Martínez esmentat; disfòbia –rebuig als qui tenen discapacitat–; o la romanofòbia, també conegut per antigitanisme. Els crims d’odi per misogínia no són incorporats en aquesta investigació perquè ja hi ha un registre d’aquesta mena de crims a la web feminicidio.net. La memòria aplega crims des del 1990, de manera que no hi apareixen casos tan mediàtics com el de Miquel Grau (1977). Els autors van delimitar la investigació periodística per dos motius. Per una banda, un d’històric: després de la mort del dictador Francisco Franco començà un període de violència de caràcter marcadament polític que es va allargar fins a final dels noranta. ‘El 1990 comença un nou cicle de violència en què fa eclosió el fenomen dels skinheads o caps rapats. Una època de violència gratuïta, marcada per l’atac contra les minories socials, com ara els primers crims d’homosexuals, de transsexuals i racistes’, explica Bou. https://www.vilaweb.cat/noticies/mapa-memoria-odi-101-crims-odi-lestat-espanyol/

@Lyudmila
Descansa.

@Lyudmila Sería maravilloso poder sentir de esa manera Bona nit 😘

#juevesdeclavículas casi se me olvida...

@Lyudmila Póngase sereno y apunte bien: va usted a matar a un hombre!