mikel @mikelalasmuto@social.cleverlibre.org

EL MADRID QUE MATINA Més enllà de l'M-30: els madrilenys que també pateixen el centralisme Quan es parla de Madrid es pensa, molt sovint, en un territori homogeni. Però existeix un altre Madrid que no apareix en les imatges de la televisió i que també pateix les conseqüències del centralisme espanyol. En aquest Madrid, com va dir Íñigo Errejón en seu parlamentària, “la gent viu fins deu anys menys que al nord”. Vora tres milions de persones pateixen les conseqüències de ser la comunitat autònoma amb menys despesa sanitària pública, la tercera que pitjor retribueix els seus professionals i la que menys diners destina a l’atenció primària, malgrat ser l’autonomia amb un major PIB per capita. Parlem de les altres víctimes de l’aspiradora de recursos madrilenya. Per Jordi Sarrión i Carbonell 09.11.2020 Félix López-Rey va arribar al barri madrileny d’Orcasitas del seu poble de Toledo l’any 1956: “jo forme part del sud treballador de Madrid, on, com deia el senador pel PSUC Paco Candel, la ciutat perd el seu nom. D’allà sóc jo des de fa seixanta-quatre anys, quan van portar-me al suburbi damunt d’un camió ple de gallines”. Des d’aleshores, va viure en una xabola durant més de vint anys. Va ser en un llarg viatge pels veïnats més pobres de l’Estat espanyol on va prendre consciència de la importància de l’organització veïnal, que considera imprescindible per resoldre els problemes a què no arribaven les institucions: “passàvem el documental La ciudad es nuestra, de Tino Calabuig, on jo isc, i vaig adonar-me’n de que no podem deixar a tanta gent al darrere i que, com deia el poeta Atahualpa Iupanqui, podem aconseguir que ningú escopesca sang perquè altres visquen millor”. Per a ell, el seu barri no serà el més bonic, però sí on està la seua gent: “no vaig nàixer a Orcasitas, però ací vull morir”, afirma taxatiu. En la seua xabola va fundar l’Associació de Veïns d’Orcasitas, una de les més combatives durant el tardofranquisme. Anys després, amb l’ajuda de figures com la de l'actual ministre Manuel Castells o qui fora regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Borja, va ser un dels pilars per crear la Federació Regional d’Associacions de Veïns. Amb elles, van aconseguir erradicar una part important del xabolisme en Madrid, així com millors condicions d’enllumenat, una xarxa de clavegueram i una reducció important de les desigualtats que sofrien respecte als barris més adinerats. Regidor a Madrid durant tres legislatures pel Partit Comunista des de l’any 1987 —set anys després d’abandonar la xabola—, va rebre el 2019 una telefonada de Manuela Carmena per formar part de la seua llista. Per a ell, “si no fas política, te la fan”. I per això, ja jubilat de la seua administració de loteria, ha decidit “ser frare i cuiner alhora”. Entre rialles afirma que, si no estiguera a l’Ajuntament com a regidor, EL TEMPS no s’hauria interessat per ell: “quan parle en el Ple de l’Ajuntament recordant-los que hi ha gent morint amb l’amiant és perquè també hi ha amiant a ma casa, i sé perfectament el que és que posen la teua vida en risc, o que les institucions s’obliden dels problemes del sud”. César Rendueles (Girona, 1975) és també una de les veus més crítiques amb les desigualtats a Madrid. Professor de sociologia a la Universitat Complutense, pensa que el sistema suposadament meritocràtic que defensen governs neoliberals del PP com el madrileny és una farsa. A Contra la igualdad de oportunidades, el seu darrer llibre, desmenteix alguns dels tòpics sobre els quals se sustenta l’ideal del sistema meritocràtic. Rendueles creu, per tant, que “la meritocràcia no afavoreix la igualtat d’oportunitats, sinó que, per contra, bloqueja aquesta possibilitat per a la majoria”. Mitjançant aquest model Madrid s’ha convertit en “un dels laboratoris neoliberals que existeixen a l’Estat espanyol, on les mesures que es prenen es reprodueixen posteriorment en altres indrets”. Així, Madrid és el territori més ric de l’Estat espanyol i, alhora, el més desigual —la desigualtat entre el vint per cent més ric i el vint per cent més pobre és la més elevada de l’Estat espanyol amb molta diferència, i és molt pronunciada entre barris rics i pobres—, en un procés que s’ha accentuat amb la pandèmia: “en una comunitat que té vora sis milions i mig d’habitants, en tenim més d’un milió que estan en risc d'exclusió social”, afirma Rendueles. https://www.eltemps.cat/article/11817/mes-enlla-de-lm-30-madrid-es-espanya-dins-despanya

@demoakracia sigue habiendo tiendas en las que si no les puedes pagar ya lo harás cuando puedas, pero cada vez son menos, por no hablar de la atención personalizada, sobre todo en tiendas más especializadas tipo ferreterías, por ejemplo.
No hace mucho me hacían falta unas piezas para el lavabo y el master que me dio el tio que me atendió en la ferretería fue de libro. Y aún encima acabé gastando menos que si comprara a ciegas en un híper....

Campaign Area Solidaridad estudiantil Israel niega sistemáticamente el derecho a la educación a las y los estudiantes palestinos. Israel ha bombardeado y atacado universidades palestinas, mientras deniega al sus estudiantes sus derechos básicos. En Palestina las organizaciones estudiantiles suelen estar a la vanguardia de la resistencia popular. El BDS es una de las tácticas clave con que los movimientos estudiantiles de todo el mundo están construyendo una solidaridad efectiva con sus pares palestinos. Decenas de gremios y gobiernos estudiantiles de Norteamérica y Europa han votado a favor de lanzar campañas de BDS, exigiendo el boicot académico o la desinversión en los crímenes de Israel. Los movimientos estudiantiles de BDS están creciendo rápidamente en Sudáfrica, Brasil, Chile y en todo el mundo. La solidaridad estudiantil organizada está ayudando a construir un enorme apoyo a la lucha palestina por libertad, justicia e igualdad entre toda una generación de jóvenes. Israel ataca deliberadamente y socava la educación palestina, bombardeando y saqueando universidades, sometiendo a sus estudiantes a la denegación de la libertad de movimiento e incluso a ataques violentos. Las organizaciones estudiantiles palestinas se encuentran a menudo en la vanguardia de la resistencia popular masiva al colonialismo de asentamiento y al apartheid israelíes. Las campañas de estudiantes juegan un papel pionero en el movimiento internacional de BDS. En todo el mundo, los grupos estudiantiles están construyendo solidaridad con sus pares palestinos y con la lucha palestina por libertad, justicia e igualdad. A través de campañas que tienen un amplio apoyo están exigiendo que las universidades desinviertan de las empresas boicoteadas por el movimiento BDS, o que pongan fin a sus vínculos con las universidades israelíes, que instigan y colaboran con los crímenes de Israel. https://bdsmovement.net/es/solidaridad-estudiantil

Los trabajadores y trabajadoras palestinas suelen ser los más afectados por los esfuerzos de Israel para socavar la economía palestina, así como por su régimen de colonialismo de asentamiento y apartheid. Los sindicatos palestinos siempre han desempeñado un papel clave en la lucha palestina por la libertad, la justicia y la igualdad. En 2011, los sindicatos palestinos se unieron para hacer un llamamiento a los sindicatos del mundo para que se unan al movimiento BDS, y formaron la Coalición Sindical Palestina por el BDS (PTUC-BDS). Decenas de sindicatos y federaciones sindicales de todo el mundo han dado su apoyo al BDS como una forma clave de solidaridad con las y los trabajadores palestinos. A través de sus campañas, los sindicatos están haciendo una contribución vital al movimiento BDS. Estibadores de Estados Unidos, Sudáfrica, Suecia y otros países se han negado a descargar barcos y exportaciones israelíes en sus puertos. La destrucción sistemática de la economía palestina por parte de Israel, sus leyes discriminatorias y racistas y sus restricciones a la libertad de circulación y asociación tienen un enorme impacto en los derechos y las condiciones de trabajo de las y los trabajadores palestinos. Los sindicatos palestinos han estado durante mucho tiempo en el centro de la lucha palestina por libertad, justicia e igualdad. En 2011, los sindicatos palestinos se unieron para hacer un llamamiento a los sindicatos del mundo para que se unan al movimiento BDS, y formaron la Coalición Sindical Palestina por el BDS (PTUC-BDS). Los sindicatos palestinos instan a los gremios de todo el mundo a lanzar campañas de boicot eficaces, así como a boicotear a Histadrut, el sindicato israelí que tuvo un papel clave en la temprana colonización de Palestina, y que sigue desempeñándolo en la opresión del pueblo palestino por parte de Israel. https://bdsmovement.net/es/solidaridad-sindical

https://youtu.be/-KjTQvohG4Y

La meva #CancóDelDia és avui dels #CaptainBeefheartAndHisMagicBand #ProtoPunk #RockExperimental #PsychRock #Glendale 🥳!

Música sin Usura: En antena hoy Domingo a las 18:30h y 09:30h, (tras Noisetrade).
Autor: Slumdar
Programa: 505 Música sin usura 15-11-2020 novena y maldición (94') (Actual)
Emisión en directo: http://www.radiogramola.com

Contenido:
Novena y maldición
01.-00:00:49 lubomyr melnyk – fallen trees, pt. i; preamble
02.-00:06:31 lubomyr melnyk – fallen trees, pt. ii; existence
03.-00:09:47 all them witches – the children of coyote woman
04.-00:1 ...
http://www.radiogramola.com

John Lennon firma un autógrafo a su fan Mark David Chapman. Horas después, Chapman asesinaría a Lennon a las puertas de su domicilio.

Nueva York, USA, 8 de diciembre de 1980
#CuriosidadesVariadas

Miles de mujeres se manifiestan contra la imposición del velo tras la revolución iraní.

Teherán, Irán, 1979
#Historia

Buenos Días
una vacuna 😀😀😀😀???