"*Caminante no hi ha camí... Es fa camí en caminar"
“…*Caminante, són les teues petjades el camí i res més; *caminante, no hi ha camí, es fa camí en caminar. En caminar es fa camí i en girar la vista arrere es veu la senda que mai s'ha de tornar a trepitjar. *Caminante no hi ha camí sinó deixants en la mar… “
Volguda *OPS, que has complit 110 anys de vida, aquestes són les petjades, les teues petjades, que molts hem trepitjat, que molts continuaran trepitjant i que ens permetran veure aquest camí que estem fent “en caminar” i així poder veure, algun dia que esperem siga ràpid, una declaració universal perquè el “accés a informació en salut siga lliure, equitatiu i part dels drets de les persones que viuen en societat”.
Als *caminantes que lligen aquesta nota els diem, no es desanimen amb els obstacles que puguen trobar, continuen avançant i treballen amb nosaltres per a fer d'aquest somni una realitat panamericana i mundial.
Cantares és una famosa cançó de Joan Manuel Serrat, inclosa en el seu LP titulat Dedicat a Antonio Machado, poeta de l'any 1969. La lletra està composta per tres estrofes d'Antonio Machado, seguides de tres estrofes escrites pel mateix Serrat, en les quals incorpora els versos “*caminante no hi ha camí / es fa camí en caminar” a manera de *inter-text. Les estrofes de Machado pertanyen a la secció Proverbis i cantares de la seua obra Campos de Castella (1912) i Joan Manuel Serrat les disposa en el següent ordre:
“Tot passa i tot queda, però el nostre és passar, passar fent camins, camins sobre la mar.
Mai vaig perseguir la glòria, ni deixar en la memòria dels homes la meua cançó; jo estime els mons subtils, ingràvids i gentils, com a bombolles de sabó.
M'agrada veure'ls pintar-se de sol i grana, volar sota el cel blau, tremolar sobtadament i fer-se fallida…
Mai vaig perseguir la glòria.
*Caminante, són les teues petjades el camí i res més; *caminante, no hi ha camí, es fa camí en caminar.
En caminar es fa camí i en girar la vista arrere es veu la senda que mai s'ha de tornar a trepitjar.
*Caminante no hi ha camí sinó deixants en la mar…
Fa algun temps en aqueix lloc on hui els boscos es visten d'arços es va sentir la veu d'un poeta cridar “*Caminante no hi ha camí, es fa camí en caminar…”
Colp a colp, vers a vers…
Va morir el poeta lluny de la llar. Li cobreix la pols d'un país veí. En allunyar-se li van veure plorar. “*Caminante no hi ha camí, es fa camí en caminar…
Colp a colp, vers a vers…
Quan la cadernera no pot cantar. Quan el poeta és un pelegrí, quan de res ens serveix resar. “*Caminante no hi ha camí, es fa camí en caminar…”
Colp a colp, vers a vers.
“*Caminante no hi ha camí….es fa camí en caminar”
