@jordimarce

El riu Llobregat és amarronat,
el Besòs es verd i groc n'és el Ter,
l'Ebre vist del mar és blanc nuclear
i el Segre mirat des d'un puig
és color de gos com fuig.

Aigües tèrboles, aigües tòxiques
clavegueres enciseres,
aigües fètides, aigües pútrides
que gentils regueu el clar país, el meu.
Hi ha rius d'un groc tinyós,
n'hi ha d'un tornassol oliós,
n'hi ha d'un caqui llefiscós
i és que de porqueria n'hi ha de tots colors.

Flairem els efluvis jolius
que fan els nostres rius.
Cantem ensumant cara al vent:
Quina catipén!
Cadàvers de gallina
i llaunes de tonyina
i raspes de sardina:
És tot el bestiar que al riu s'hi pot trobar.

Com enyorem els pescadors
ara que han tocat el dos,
que de peixos si n'hi ha alguns
suren junts ben difunts.
Confitats amb un suc pudent
ple d'escuma de detergent
i residus radioactius,
papers, plàstics i preservatius.

Líquids patògens, detritus càustics
fluids atòmics, bosses de plàstic.
Quin femer!

Que de porqueria, que de porqueria
Que de porqueria n'hi ha de tots colors!
Que de porqueria, que de porqueria
Que de porqueria n'hi ha de tots colors!
...tots colors!