El poema consta de 593 versos octosíl·labs, dividit en 49 sèries monorimes, i presenta la primera manifestació de la combinació de la poesia lírica i la dansa en una llengua romanç. L'obra es conserva en un sol manuscrit a la Biblioteca Universitària de Leiden (Holanda) i fou publicat per primera vegada per José Leite de Vasconcelos, el 1902.

La Cançó és una narració versificada del martiri de santa Fe d'Agen (ca. 300), el seu suplici i el càstig que varen rebre els seus botxins: Dioclecià i Maximià i, probablement, es tracta d'una versió del text llatí Passio sanctorum Fidis et Caprisii, citada en De mortibus persecutorum de Lactanci i avui perduda.