[...]
El toki pona va ser creat el 2001 per Sonja Helen Kisa amb una intenció fronterera entre l’experiment i la intenció ètica. Per un costat es tractava de veure quins eren els elements semàntics mínims que calien per assegurar la comunicació lingüística; per un altre, l’experiència vital de l’autora, que sortia d’un llarg procés depressiu, la impulsava a revisar de manera creativa la seva relació amb la realitat, una revisió que va emprendre per la via de l’aplicació radical de la hipòtesi Sapir-Whorf. Rebaixar el paper de filtre que fa el codi en la relació entre l’individu i la realitat, d’això es tracta. Pel fet que actualment consta només de 127 paraules, el toki pona prefereix la sintagmació a la simple selecció lèxica. En aquest sentit, aprendre toki pona constitueix una experiència completament diferent respecte de l’aprenentatge de qualsevol altra llengua. En un cert sentit, compleix una funció terapèutica: permet que les persones que tenen tendència a oblidar ítems lèxics s’exercitin en la identificació d’objectes i conceptes mitjançant sintagmes més llargs, circumloquis. Exemple senzill: si algú no recorda el nom d’un determinat moble (‘taula’), pot recórrer a un hiperònim adjectivat mitjançant una paraula o un sintagma: (‘moble pla’, ‘moble per escriure / menjar’). Això, que en les altres llengües és només un recurs alternatiu, en toki pona és la norma.
[...]

https://uom.uib.cat/digitalAssets/190/190224_toki.pdf

#TokiPona #català #leson_uniwesita #Katala #NicolauDols #jan_sona