#BonDia als éssers que estimen i es deixen estimar sense aldarulls.

Va eixir amb els ulls ben oberts. Allà l'àguila tenia només un cap, els retrats eren bells i sense deformitats, cap insecte pels voltants, Adrià era un desmemoriat, les cròniques eren d'un planeta diferent i de llocs diferents. Fins i tot les flors més conegudes havien perdut el nom.
Allà les paraules, avorrides i acalorades, jugaven a fer de les històries unes de diferents.