#BonDia a qui olora la vida i sap escampar-la.

Un fil d'aigua brolla de la font. La llum il·lumina els núvols des de baix i ja és el mateix que siga la del matí o el capvespre.
La bassa te dos dits d'aigua on el reflex ondulat és el més real. Allà queda el record del cant estiuenc, el colors de la llum breu de tardor i l'anunci del gust a fumeral d'un hivern llunyà.

Una caminant, distreta, camina entre la mirada atenta dels gats asseguts vigilant el paisatge.